Com lideren les dones als mercats asiàtics?

Ahir dijous 21 de gener vaig tenir el plaer de participar a la jornada “¿Como lideran las mujeres en los mercados asiáticos?” organitzada per tres entitats: L’associació d’Empresàries, Directives i Professionals (FUNDE), APD i IngeCon. L’acte va tenir lloc al Col·legi de Metges de Barcelona i a més dels molts assistents presencials, també és va retransmetre simultàniament per internet, de manera que va tenir seguidors/res a Lleida, Mèxic, Madrid i Barcelona.
La sessió va estar conduïda per la Candela Calle (responsable del club de directives de FUNDE) i la Sara Sampedro (FUNDE) ens va donar la benvinguda. La primera ponent va ser la Julia Pérez-Cerezo, que ha viscut tres anys a la Xina i que va captivar amb la seva força, experiència personal i professional, i coneixements dels mercats asiàtics. De les seves paraules destacar la mida insospitada de Àsia: gairebé 45 milions de quilometres quadrats (30% de la terra ferma), la idea que a Àsia no existeix un “concepte d’Àsia”, sinó sols d’un conjunt divergent de països amb la influència dels dos gegants: Xina i India; i el fet que el centre de gravetat mundial s’està desplaçant cap a Àsia, en un nou “colonialisme silenciós”, on Xina està ocupant posicions en els mercats mundials, especialment en el Nord-americans. En relació a les dones xineses i el seu estil de lideratge, la Julia ens va descriure unes dones que van començar a ser presents en 1996 i que actualment ocupen el 20,25% de les empreses xineses (percentatges molt semblants als occidentals); dones que han partit des de zero (“cong ling kaishi”), la major part després dels 40 anys (edat en que, a Europa, les dones – i els home però en menys mesura – som percebudes com poc útils, per dir-ho finament, i veuen menyspreades la seva experiència i maduresa), dones que sense conèixer res de l’economia de mercat, han aconseguit tot per elles mateixes (“nuli gongzuo”) i que no paren d’estudiar, d’aprendre i de perseverar; dones que no tenen por de res (“bu pa” = sense por), amb una enorme força interior i excepcionals habilitats per gestionar les emocions (l’anomenada Intel·ligència Emocional), que les porta a guiar els seus empleats des de l’amor, com si fossin fills (de fet, a la dona-cap se l’anomena “mama”) i que porta a un mínim rodatge de personal – que contrasta amb el gran rodatge que pateixen les empreses estrangeres amb ubicació a Xina. Son a més dones que han evitat anar als bancs per financiar-se i que destaquen per un 95% de empreses en benefici (de les empreses fundades per dones). Les dones asiàtiques en càrrecs directius amb qui ella ha coincidit transmeten valors com ara senzillesa, flexibilitat, humanitat, harmonia, honestedat i bondat. La Julia va acabar la seva presentació dient que “sense riquesa interior és impossible tenir riquesa exterior gratificant”; una veritat aplicable arreu del món!
A continuació va parlar la Iranzu Goicoechea, que va treballar anys i mig com assessora de comerç exterior a l’ambaixada espanyola a Xina amb una beca de l’estat. Em va encantar las seva descripció dels comportaments dels occidentals a Xina: prendre-ho (i gaudir-ho) o deixar-ho (i estar en permanent queixa, patint i desitjant marxar). La Iranzu es va centrar en el caràcter social dels xinesos, de com s’incomoden amb les preguntes personals d’entrada (es necessari assolir certa confiança abans de parlar de coses personals amb ells/elles) i de la importància de cuidar les relacions donat que s’arriba a la gent a traves de la confiança i els contactes.
La Laura Morata, fundadora de la firma de moda “Madre del Amor Hermoso”, va fer un resum dels últims cinc anys venent els seus productes al mercat xinès (gran consumidor del luxe i les marques, especialment de productes fets a occident).
La Lídia Simon de Perfumeria Internacional SL, va viatjar per primer cop a Xina amb 22 anys, amb l’objectiu d’obrir negocis amb aquest mercat àvid de marques de luxe. Va reafirmar la importància de cuidar les relacions personals i la sorprenent memòria dels interlocutors xinesos i que els fa ser uns hàbils negociadors.
Finalment la Mireia Gonzalez va fer un excel·lent treball de resum de les experiències tractades, afegint una enriquidora opinió personal que buscava (i sabia trobar) punts de semblança entre les competències de lideratge femení de les dones xineses i les nostres.
La taula rodona que va obrir-se immediatament després va contestar preguntes arribades a traves d’internet i les formulades pels assistents. Vaig trobar força interessant les diferencies operatives alhora de tancar tractes amb homes i amb dones a la Xina. Així, amb els homes, els negocis es fan durant el sopar i la disbauxa posterior, ben amanits per l’alcohol (del que les dones – per sort – estem disculpades); els negocis amb les dones es fan amb el cap menys intoxicat (elles no veuen, i acostumen a portar un assistent que beu per elles – solució increïblement pràctica i que diu molt d’aquestes dones lluitadores). Aquest fet dóna a les dones una avantatge estratègica fins el punt que la Julia comentà que, si hagués d’enviar un/a directiu/va a la Xina, hi enviaria una dona.
La sessió es va tancar amb una copa de cava que, això sí, només vam poder gaudir els assistents presencials. La Julia va firmar exemplars del seu llibre “Emprendedores Chinas”, publicat a LID editorial empresarial (2009), amb el que vam ser obsequiades les assistents a l’acte.