dilluns, 26 d’abril de 2010

Un Mon 2.0 al·lucinant …

Des de Febrer de 2010, Facebook té més de 400 milions d’usuaris. Si consideréssim Facebook un país, ocuparia la tercera posició en el ranking d’habitants mundials, després de Xina (1.300 milions) i la India (1.200 milions); seguit de molt a prop pels Estats Units (295 milions). Aquest mes de maig, Facebook superarà a la Unió Europea, que té uns 450 milions d’habitants.
Aquests números em porten a plantejar la reflexió del dia: si la vostra empresa té responsables comercials o fa campanyes de marketing per mercats (Europeu, Nord-america, Àsia, etc.), teniu responsable per a les xarxes socials?
Les xarxes socials mirades d’aquesta manera em semblen una gran oportunitat …
Fins ara, una empresa gran tenia – simplement per recursos – una avantatge competitiva poc qüestionable; Internet ha canviat aquest visió i empreses amb pocs recursos poden arribar més lluny fent servir internet i les eines 2.0.
Velles idees del marketing com “interessar, captar, vendre, satisfer, retenir i implicar al client” prenen un nou significat amb l’us i l’accés a xarxes socials.
El client deixa de ser espectador de la pel·lícula per convertir-se en protagonista. Campanyes de marketing dirigides a un grup de persones reduït, arriben a moltes més persones mitjançant el re-enviament; aquest fenomen s’anomena difusió viral i té un valor afegit important: quan rebem una recomanació d’un conegut ens la mirem amb uns altre ulls, cert?
Tot just comencen a donar-se d’alta empreses en les xarxes socials – que fins fa poc eren territori exclusiu per a les persones. En els propers mesos veurem créixer l’activitat de les companyies en les xarxes socials.
D’altre banda, la comunicació, la manera d’arribar als clients, ha canviat. Eines com twitter faran les campanyes polítiques encara més immediates – com ja va passar en la campanya Obama/McCain, on tots els membres de l’equip de col·laboradors d’Obama rebia les frases desafortunades de McCain menys de 20 minuts desprès de pronunciar-les. Imagineu el poder potencial d'aquesta nova tecnologia de comunicació que fa semblar lents Facebook, el blogs, les radios, la televisió i especialment els diaris en paper!
Tota aquesta immediatesa requereix un canvi de mentalitat. Fins ara el líder era que portava les iniciatives; en aquest nou paradigma, tothom treballa pel líder, creant continguts, passant la informació tan aviat com succeeix, involucrant-se en els projectes.
Aquest canvi exigeix tenir els objectius molt clars i provar maneres noves de fer les coses. Fins ara, un creatiu ideava una campanya i la presentava al client – que podia comprar-la o no. Ara les campanyes es llancen totes i es comprova empíricament quina és la efectiva, l’acció que funciona. Quan fas una consulta per internet, les paraules clau que fas servir queden grabades en servidor que fan pronòstics de paraules claus futures; és la tecnologia predictiva que permet focalitzar quina és la informació que pot interessar a cada usuari i oferir-li; això ja ho fa Amazon amb la seva proposta de llibres segons les compres ja fetes.
I el millor de tot és que ningú no lidera aquest procés; ho estem fent entre tots! Al·lucinant!

diumenge, 25 d’abril de 2010

SheLeader 2.0 – Inscripcions obertes


Ja estan obertes les inscripcions al congrés SheLeader 2.0 (1er Congrés internacional de dones executives i directives – 10 i 11 de Juny)
Al congrés She Leader 2.0 hi participaran un gran nombre de persones expertes en comunicació, lideratge i tecnologies de la informació aplicades a l’activitat empresarial i professional.
El congrés és totalment gratuït i tindrà lloc al World Trade Center de Barcelona.

El dia 10 de Juny es centra en les competències pel management i el dia 11 de Juny en les noves organitzacions del temps per a un economia més productiva. Encara no estan tancades les sessions i/o ponències/ponents però podeu consultar la agenda en el següent link.

Inscripcions a www.sheleader.cat
Per fer-vos fans a Facebook o si preferiu Twitter.

Ens veiem.

dijous, 22 d’abril de 2010

Gestió de conflictes – introducció

Un conflicte és una diferència, un problema entre dues persones o dues parts.
A diferencia dels problemes físics o mecànics, on els desviament del camí habitual és conegut o identificable (per ex. Un problema en la producció genera peces defectuoses a partir d’un determinat moment), els conflictes no són tan fàcils d’observar. Sovint amaguen un rerefons, un cúmul d’insatisfaccions que acaben explotant (arribant a escenes de crits o a les mans) sense pistes o evidències detectades anteriorment a l’esclat del conflicte.
Al tractar amb conflictes s’ha de tenir present que, els conflictes no es resolen sols i que, a més, tendeixen a anar a pitjor. Els conflictes doncs, s’han d’afrontar i mai s’han d’amagar o ignorar.
Els conflictes creen emocions i afecten al rendiment de l’organització.
Un conflicte no resolt genera hostilitat i ressentiment, pèrdua de cohesió en el grup, disminució de l’eficàcia i del rendiment de l’equip i a més, danya l’autoestima de les persones implicades. Els conflictes genenen desmotivació i cansament emocional.

Què genera conflictes?
Cada persona té coneixements, habilitats i competències que defineixen el seu ofici. La pròpia persona i les seves interpretacions és la font principal dels conflictes. D’altre banda, aquesta persona viu integrada en un entorn canviant que l’afecta, l'influeix i li crea pors. El tercer factor de generació de conflictes és el cap.

Diagnòstic de la situació
Quan s’ha identificat un conflicte i es vol tractar, és molt important entendre què passa; es a dir, fer un diagnòstic.
Qui son les persones afectades? (Caps, subordinats, col·legues, clients, proveïdors)
Quina relació hi ha entre elles?
Les parts podem tenir emocions i/o records molt antics: revisar la història passada de les parts. Són amics? Tenen temes pendents? Considereu que les persones saben mentir/aparentar (que hi ha gent que es guarda “revenges”). Quina història tenen en comú?
Quan es tracta de grups, les relacions i els interessos poden ser molt divergents, diferents.
Quins objectius i interessos tenen les parts?
Per altre banda s’ha de considerar qui pot fer el diagnòstic. El diagnòstic l’ha de fer algú que tingui les competències i a més li toqui, legítimament. La posició del mediador és legítima quan té un nivell superior al de les parts o està acceptat com a tal; es a dir, quan té “influència” sobre el conflicte o les parts.

En resum, un conflicte ben abordat és una oportunitat de millora.
Un model sistèmic (=un grup de treball) funciona quan genera un nivell de conflicte acceptable, es a dir, quan cada persona trobar l’equilibri entre ella i els seus interessos, l’entorn i la relació amb el seu cap. Malauradament, els models que funcionen son terriblement inestables i els conflictes apareixen. El líder, el cap, ha de tenir molt clar que els conflictes s’han de treballar i tenir unes mínimes nocions de com gestionar-los.

dimarts, 20 d’abril de 2010

Iniciativa contra el Cancer de Mama

M'ha arribat aquesta iniciativa d'un hospital americà per promoure la concienciació contra el càncer de mama.

Espero que us agradi; Té molta força.

Per totes aquelles que passeu del quaranta anys, que millor regal del dia de la mare que una bona revisió?
Ptns

dimecres, 14 d’abril de 2010

Diàlegs de Plató (Sòcrates i el Coaching)

La professora de filosofia de l’institut ens va fer llegir, en veu alta, un dels diàleg de Plató. El record dolorós que conservo d’aquella classe (entre inacabable i avorrida) de fa vint-i-cinc anys, feia poc probable que mai es repetís l’experiència.
Aquesta nit, després de tres hores de lectura intensa i moltes sorpreses, us confesso que m’he enamorat del vell filòsof grec i ensems del seu mentor Sòcrates.
Fa unes setmanes i davant un refresc, un amic em convidava a reflexionar sobre la meva tendència (hom abans hagués afegit a continuació “inherent”) cap a l’afirmació i la pregunta tancada (quan pregunto, clar!). La teva vida necessita més preguntes obertes, Gemma! Era el missatge bàsic.
Quan m’ofereixen un caramel com aquest, m’agrada paladejar-lo amb fal·lera i delit; lluny de devorar-lo, l’esmicolo per apreciar tots els sabors i aromes, l’experimento per agregar-lo a la meva memòria gustativa; sovint en vull més i, aquesta golafreria, és qui m’ha dut fins a Plató.
El coaching consisteix en acompanyar un altre persona en identificar i resoldre amb les pròpies eines, un objectiu concret. D’entre molts útils, les preguntes intel·ligents són peça primordial del procés. Saber llançar la pregunta adient i, encara més subtil, fer-la en el moment més adequat esdevé una de les habilitats més preuades en un bon coach.
Personalment em poden explicar una cosa deu vegades i semblar-me nova cada cop; Sóc així, tinc una ment capriciosa que sols reté allò que li crida l’atenció … Les preguntes intel·ligents havien aparegut en el curs de PNL (Foment), al curs de Coaching Organitzacional Sistèmic (Foment) i en la sessió d’introducció al coaching de l’Institut Gestalt. Res, m’havien relliscat com oli.
Però un cop s'ha despertat la meva curiositat, observadora, busco exemples a tot hora; m’esforço en identificar-les en altres, veure com funcionen en la quotidianitat i, no sense esforç d’entrada, en posar-les en pràctica. Però la rapidesa del dia a dia, i especialment la falta de converses gratificants i riques del nostre dia a dia, fa impossible avançar en aquest coneixement. Es doncs quan, desesperada pels referents empírics, m’he llançat a veure com els mestres del passat feien ús de les preguntes per acompanyar els seus aprenents cap al coneixement. Nois, quin descobriment! Em sento Colom creuant l’Atlantic! Amb la avantatge que, Plató m’ha permès navegar al meu ritme i còmodament asseguda al sofà.
En fi, que si voleu observar de ben aprop un bon coach en acció, enganxeu-vos a Plató i al·lucineu de la seva tècnica.
Novell com sóc en la lectura de diàlegs, us recomano el Laques que tracta sobre què cal ensenyar als joves per fer-los homes (i dones – contemporitzant Plató) de bé. Ja em direu.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Dones Enginyeres i el COEINF

Divendres vaig assistir a la 9ena assemblea ordinària del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF).
El COEINF és una institució pública que aglutina enginyers i enginyeres en informàtica; els representa, els defensa i protegeix els seus interessos, alhora que vetlla per l’adequat exercici de la professió. Té una important funció social, consistent en proporcionar perits (=experts que puguin valorar imparcialment) en causes judicials relacionades amb les TIC. Últimament també proporciona mediadors i arbitres en conflictes quan les parts acorden aquesta solució en comptes d’anar als tribunals. (Alternativa molt més humana i amigable en opinió meva). El nostre és un col·legi actiu però modest (468 col·legiats aprox.). La raó és que no tenim atribucions (=competències delegades) pròpies i això converteix el col·legiar-se en un acció voluntària i altruista.
L’assamblea va ser com son les assamblees: votar exercici, votar pressupost del 2010, xerrar de temes i accions que s’estan duent a terme, etc. Asepticament interessant si m’enteneu.
Ja vaig, ja centro el tema – m’havia semblat una introducció necessària, disculpeu!
L’assamblea va aprovar la constitució de la comissió de dones de COEINF i que, en aquesta primera etapa, lidero jo. Em fa molta il·lusió!
Comentàvem fa uns dies que, les dones enginyeres informàtiques representen sols un 8-12% del col·lectiu; Es a dir, de cada 100 enginyers que acaben la carrera, sols 8 (depenen de la facultat arriben a 12) són dones. Trist, oi? El tema es pitjor en l’aplicació pràctica … Les directives en TIC representen el 7% i en relació al tema d’avui, el COEINF, la seva presencia es limita a un 3% dels col·legiats! Aquesta representació tan baixa ha estat una gran sorpresa per a tots dins del COEINF.
Com a positiu dir que això ja és un canvi i una millora: mai ningú no s’havia parat a mirar quantes dones hi havia … Estic segura que serà un rati que s’anirà calculant a partir d’ara.
De cara a futur, focalitzar i treballar el Pla d’Acció que he de presentar a la Junta del COEINF; és obligat que un dels objectius principals per aquest 2010 és fer pujar aquesta representació a un percentatge més alineat amb la realitat del sector; (compartireu amb mi que no té cap sentit parlar de paritat, ni de 50% en un sector com el nostre i a data d’avui). Assolir aquest objectiu passa per trobar arguments que motivin les dones a col·legiar-se i de proporcionar informació en general sobre el COEINF i el que fa.
Per acabar, agrair-vos la paciència en la lectura a tots aquells que no sou enginyers informàtics (Com està el tema en els vostres col·legis, per cert?) i als companys d’estudis – especialment a les companyes enginyers informàtiques – que ja tardeu en trucar-me, estaré encantada de dir-vos més coses.

dimarts, 6 d’abril de 2010

Pensaments Obsessius

Els pensaments obsessiu o reiteratius són monòlegs que mantenim amb nosaltres mateixos i on fem interpretacions de la realitat que ens envolta. En algun moment – per exemple després una discussió acalorada – ens trobem repetint una vegada i una altre la escena viscuda. Pot passar que reviure una situació desagradable o conflictiva no ens deixi dormir i/o ens alteri els horaris? És com si el nostre cap anés per lliure i els pensaments prenguessin el control, no deixant-nos continuar. Arribats a aquest punt és quan es produeix la trampa paradoxal: quan més intentem oblidar el pensament, més alimentem la seva memòria i més hi pensem … Oblidar és un fenomen espontani de la ment que sols es produeix quan perdem interès per un tema. Quan ens capfiquem en oblidar, creem un cercle pervers on quan més volem oblidar, més recordem!
Aquest pensament son pensaments improductius que produeixen ansietat i estrès i que afecten a les relacions socials i interpersonals. En aquest moments d’obsessió creiem saber què pensen els demés i la raó que els porta a comportar-se com ho fan! Ens creiem capaços d’endevinar què creuen els demés; esperem, anticipem el desastre imminent; estem convençuts que tot el que fa o diu la gent té relació amb nosaltres; …
STOP! Això s’ha de parar! Què podem fer per deixar de donar-hi voltes?
Us anoto a continuació algunes ajudes per sortir d’aquest cercle de pensaments obsessius.
Activa el teu cos i deixa d’esforçar-te en deixar de pensar. Centra la teva energia en alguna activitat física i els teus pensaments tendiran a orientar-se ell sols. Quan els teus pensament es tornin reiteratius, canvia d’ambient. Fes un passeig o ves-te’n de compres. Un cop modificat l’entorn, els pensaments s’adapten a la nova situació i desocupen el teu cervell.
Treu credibilitat a les idees i creences que apareguin com a conseqüència dels pensament obsessiu. Aquest pensaments fan que la percepció de les coses quede desproporcionada i et donen una visió deformada de la realitat. En curt, fan que et muntis pel·lícules inexistents. Per aquesta raó, procura no prendre decisions com a resultat d’un pensament obsessiu.
Practica la respiració; concentrat en com l’aire entra i surt dels teus pulmons. Els pensaments obsessiu son un producte de la teva activitat mental, oxigena’ls.
Pensa que tu crees els pensaments obsessiu i com a conseqüència, no poden existir sense la teva voluntat.
Escriu o parla amb algú. Compartir els pensaments i obtenir-ne un punt de vista extern pot ser-te molt útil (sempre que estiguis preparat per rebre feedback sense posar-te a la defensiva, clar!)
Si els pensament obsessiu tenen l’origen en un problema real, fes espai en la teva agenda per resoldre el problema. L’ansietat i l’estrès que t’està causant el problema et porta al pensament obsessiu, desfés-te’n.
• Si el tema té a veure amb una altre persona, que tal preguntar-li directament?
Revisa la teva autoexigència. Segurament no ets l’únic responsable de resoldre tots els problemes del teu entorn, analitza-ho. Sovint ens pensem imprescindibles i ens capfiquem en les coses fins crear-nos angoixes. Deixa’t fluir i troba l’equilibri.
• Dins de les teves possibilitats, evita les situacions que et porten a tenir pensaments obsessiu. No hi participis mai si estàs cansat o baix de moral o no et trobes preparat per fer-les front.

Es important identificar la font del teus problemes i les emocions et causen. Ser conscients de la influència que tenen en la nostra conducta i emocions. Cal identificar objectivament quina part és real i quina interpretació … (Poden ajudar plantejament com: Si s’haguessis de defensar el pensament davant d’una altre persona amb quins arguments ho faries? Si un amic et ve amb aquest pensament, què li diries?) Per recuperar el control no cal deixar de pensar, sinó gestionar les situacions. També és important saber buscar ajuda, ja sigui específica per resoldre els problemes o més genèriques per aprendre a gestionar les conseqüències.
Com deia Epictelo (un filòsof estoic del s.I), els homes no es perturben a causa de les coses, sino per les interpretacions que fan de les coses.

divendres, 2 d’abril de 2010

Telèfons 902

Acaba d’arribar la factura Vodafone i la meva sorpresa ha estat majúscula en comprovar que l’import d’aquest mes triplica l’import mitjà dels últims 2 anys! Què ha passat? Després d’una d’aquelles trucades eternes a Vodafone, descobreixo que tinc 3 hores i mitja de trucades a números especials. Impossible! Jo no faig trucades a números especials! Em defenso. Doncs tenim les 3 hores i mitja de trucades enregistrades i, a petició judicial els hi podem fer arribar. Ostres! Com estan les coses – penso. Intentar no posar-me a dolentes amb la companyia i considerant que encara no he rebut la factura física (i per tant no puc comprovar jo mateixa els números als que suposadament he trucat durant 3 hores i mitja), m’informen dels números 902 amb els que he parlat. Corresponen a Fecsa-Endesa, Gas Natural, Arsys (hosting), Bankinter, El Servei Català de Salud, Mapfre, Vibel Group (Administració de finques). Clar! Vaig canviar totes les domiciliacions bancàries aquest mes passat per estalviar despeses! Bona manera d’estalviar! 100€ de despeses telefòniques!
El mes fotut de tot és que, un cop ho comento amb les amistats, em diuen que totes les línies 902 o 901 (que son de pagament i caríssimes) tenen un equivalent de línia normal a preu de tarifa de riure! Ho sabíeu això? Doncs jo tampoc, fins ara.
Així doncs, abans de trucar a un telèfon 901 o 902, contacteu amb el web www.sin902.com i busqueu el número normal equivalent al 901 o 902 que necessiteu; n’hi ha més de 1200 enregistrats.
Si voleu gastar els diner, feu-ho en coses divertides i no en atracaments vergonyosos.