dilluns, 8 de març de 2010

Sobreposar-se a l’Empresa Tòxica

La lectura de la entrevista Metamorfosis a la Maite Barón, s’ha ajuntat amb converses diverses al voltat del mateix tema: l'ambient a la feina. Tot plegat m’ha portat a concloure que, realment, creixen i proliferen les empreses tòxiques.
Com pots saber si estàs treballant en una empresa tòxica? Sols has de mirar al teu interior –als teus sentiments– i al teu voltant. Si et veus o veus cares llargues, por, insatisfacció, desconfiança, falta de comunicació, sentiments de que la feina que es fa no té sentit, percepció de que la persona en si no té valor per a la companyia, competència entre companys en comptes de col·laboració, horaris eterns que premien la presencia (=escalfar la cadira, ser-hi) en comptes del compliment d’objectius (=fer), desànim, desmotivació, estrès, malhumorós, bronques i crítiques constants (a tots nivell, cap a la direcció i comandament intermitjos, o entre empleats), decisions orientades en el benefici a curt plac, … doncs preocupat; segurament estàs en una empresa tòxica.
Una empresa tòxica ha malmès la seva “personalitat”, ha perdut la consciencia de la seva cultura, les seves creences i valors, tot allò que promovia determinades conductes i actitud. El pitjor de tot és que el dany té projeccions en ambdós sentits: per un costat l’empresa es centra en ella i deixa de pensar com un sistema –on tot i tothom és important– per lluitar només en sobreviure. Una actitud lògica però altament nociva perquè ataca i es carrega l’ambient, les aportacions els membres que la feien viure … En altre banda, els treballadors que es senten menyspreats i poc valorats, prescindibles, criticats i castigats. Al final, tant una (l’empresa) com els altres (treballadors) perceben que s'atacat la seva identitat.
La identitat ens defineix, és el més important i profund per a qualsevol ésser. Quan ataquem a la identitat d’un ent –ja sigui empresa o persona– aquest deixa de pensar i s’esforça en preservar la seva identitat i per tant, mostra actitud i comportament orientats a fer-se respectar i desfensar-se dels atacs.
Aquesta crisis , ha fet que moltes empreses i molts treballador hagin perdut el nord, s’hagin deixat de respectar i trencat així la simbiosi que els feia ser. Sortit de la crisis requereix d’esforços externs però també interns. És cert que totes dues parts han fet molt per sobreviure – uns trobant maneres de no acomiadar ningú, de treure projectes i ventes de sota les pedres, altres renunciant a pujades de sou merescudes, fent sobre esforços i motivant-se amb l’aire. Ara arriba el moment de fer un pas més enllà, el moment de deixar de treballar aïllat i començar a reconstruïr l’esperit d’equip, les actituds de col·laboració, de confiança, responsabilitat, de compromís, humilitat i coratge que han de treure’ns –des de dins– de la crisis. Com diu la Maite Barón, crear entorns laborals sans, ètics, responsables i sostenibles que aportin valor afegit, motivació i que recuperin la cultura bassada en la confiança i el servei social que, al final, defineix les empreses. Sols llavors haurem vençut, tots plegats, aquesta crisis.

4 comentaris:

  1. Tot això està molt bé, però una mica desfassat en el sentit que avui en dia les empreses externalitzen una part significativa de la seva activitat i per tant, cal establir relacions sanes (no tòxiques) amb d'altres empreses que seran de fet col·laboradors molt estrets. De vegades socis, de vegades un component fonamental de la pròpia activitat, de vegades anomenades partners, sempre un component crític de l'èxit empresarial.

    I l'article crec que està massa centrat en les relacions internes a l'empresa. Per exemple, en el món de la consultoria informàtica hi ha una gran quantitat de gent que treballa a casa del client. Conec una gran empresa (molt gran i molt important) que té els seus externs en un edifici apart; separats de la gent de la pròpia estructura amb la qual han de treballar; fent servir taules sense calaixos ("els externs no necessiten tenir papers"); pitjors impressores ("no han de presentar documents"); i sense lloc on dinar (els interns si que en tenen). Aquest és el problema quan les persones que treballen amb tu deixen de ser col·laboradors i esdevenen "recursos".

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord, Ivan. Sempre he considerat els meus externs membres de ple dret dels equips on s'integraven i, malauradament, sovint he rebut critiques per fer-ho.
    En el món de la consultoria -que conec de molt aprop- actualment s'està maltractant els consultors. Sempre recordaré que, quan jo començava em deien constantment "Els consultors son el nostre únic actiu. A consultoria no fabriquem res, sols som el que expliquen els nostres consultors i clients de nosaltres ..." Avui em pregunto on ha anat a parar tots aquest valors i principis. Si, com bé dius, ens em convertit en recursos substituïbles, rebutjables.
    Els que no estic disposada a permetre és que la falta de elegància d'altres afecti a la meva qualitat com a persona i com a professional. I això és el que s'està aconseguint en molts ... mai havia vist a tants bons professionals desencantar-se de la seva professió. Molt trist.

    ResponElimina
  3. Gemma, aquest article defineix perfectament la realitat d'avui dia. Aquest va ser el motiu de la meva sortida de l'empresa en què treballava. La por més gran que tenia jo, era d'acabar com tota la gent que veia al meu voltant!!!! Nooooo. Encara que també feia molta por sortir d'allà, un entorn segur econòmicament parlant, precisament en aquest moments tan incerts.
    Jo tenia clar que si em quedava, minvaria com a persona, i Gemma això és el més gran que tenim i no estava disposada a sacrificar-ho. Com tu dius, la nostra qualitat com a persones és el nostre segell, i sense ell que podem donar de bo? Si m'han de canviar que sigui per millorar, no ho faré pas en detriment del que sóc, i tant m'ha costat ser...
    FELICITATS DONA!!

    ResponElimina
  4. Moltes felicitat a tu també i que santa PNL ens ajudi ;-)

    ResponElimina