Diàlegs de Plató (Sòcrates i el Coaching)

La professora de filosofia de l’institut ens va fer llegir, en veu alta, un dels diàleg de Plató. El record dolorós que conservo d’aquella classe (entre inacabable i avorrida) de fa vint-i-cinc anys, feia poc probable que mai es repetís l’experiència.
Aquesta nit, després de tres hores de lectura intensa i moltes sorpreses, us confesso que m’he enamorat del vell filòsof grec i ensems del seu mentor Sòcrates.
Fa unes setmanes i davant un refresc, un amic em convidava a reflexionar sobre la meva tendència (hom abans hagués afegit a continuació “inherent”) cap a l’afirmació i la pregunta tancada (quan pregunto, clar!). La teva vida necessita més preguntes obertes, Gemma! Era el missatge bàsic.
Quan m’ofereixen un caramel com aquest, m’agrada paladejar-lo amb fal·lera i delit; lluny de devorar-lo, l’esmicolo per apreciar tots els sabors i aromes, l’experimento per agregar-lo a la meva memòria gustativa; sovint en vull més i, aquesta golafreria, és qui m’ha dut fins a Plató.
El coaching consisteix en acompanyar un altre persona en identificar i resoldre amb les pròpies eines, un objectiu concret. D’entre molts útils, les preguntes intel·ligents són peça primordial del procés. Saber llançar la pregunta adient i, encara més subtil, fer-la en el moment més adequat esdevé una de les habilitats més preuades en un bon coach.
Personalment em poden explicar una cosa deu vegades i semblar-me nova cada cop; Sóc així, tinc una ment capriciosa que sols reté allò que li crida l’atenció … Les preguntes intel·ligents havien aparegut en el curs de PNL (Foment), al curs de Coaching Organitzacional Sistèmic (Foment) i en la sessió d’introducció al coaching de l’Institut Gestalt. Res, m’havien relliscat com oli.
Però un cop s'ha despertat la meva curiositat, observadora, busco exemples a tot hora; m’esforço en identificar-les en altres, veure com funcionen en la quotidianitat i, no sense esforç d’entrada, en posar-les en pràctica. Però la rapidesa del dia a dia, i especialment la falta de converses gratificants i riques del nostre dia a dia, fa impossible avançar en aquest coneixement. Es doncs quan, desesperada pels referents empírics, m’he llançat a veure com els mestres del passat feien ús de les preguntes per acompanyar els seus aprenents cap al coneixement. Nois, quin descobriment! Em sento Colom creuant l’Atlantic! Amb la avantatge que, Plató m’ha permès navegar al meu ritme i còmodament asseguda al sofà.
En fi, que si voleu observar de ben aprop un bon coach en acció, enganxeu-vos a Plató i al·lucineu de la seva tècnica.
Novell com sóc en la lectura de diàlegs, us recomano el Laques que tracta sobre què cal ensenyar als joves per fer-los homes (i dones – contemporitzant Plató) de bé. Ja em direu.