PNL i la percepció de l’entorn

Aquests darrers mesos he llegit, compartit algunes sessions de treball i moltes converses sobre PNL (o Programació NeuroLingüística); És difícil de fer un bon resum on tants altres han escrit centenars (alguns milers) de pàgines … però de què està feta la vida sinó de petits reptes?

Estareu tots d’acord amb mi que l’entorn influeix el nostre estat d’ànim. El que potser requereix un pas més enllà és reconèixer que, davant una mateixa situació (entorn), el nostres pensaments – creences, coneixements, experiències, pors, etc. – en porten a tenir percepcions totalment subjectives d’aquella realitat. El que som ens fa fixar-nos en determinades sensacions, desperta emocions específiques i, conseqüentment, ens alimenta sentiments diferents.
Tenir consciència del meu entorn i saber identificar com aquest m’influencia a mi, específicament, em permet crear l’espai necessari per poder potenciar les situacions que em creen bon rotllo i eliminar i/o minimitzar aquelles altres que em molesten.
D’això mateix va la PNL; d’aprendre a conèixer-me millor, d'aprendre a ordenar els meus pensaments de manera que el meu llenguatge i les meves accions treballin a favor meu, a favor del meu benestar.
Quan comences aquest camí per les premisses de la PNL, quan entres a formar part del club dels aprenents de la intel·ligència emocional, la teva percepció de l’entorn canvia i de retruc, la teva forma de mirar i entendre la vida. Tot un luxe que us recomano de tot cor.

Gracies Ana Fernández-Gomariz, Graciella, Laura Ubalde, Cristina Cama i tan altres companys/nyes per fer-me un espai en aquest món tan fascinant.

Sento, doncs existeixo!

Constantment, vivim situacions que ens omplen de sensacions, emocions i, conseqüentment ens desperten sentiments. Molts d’aquests events deixen una empremta a la nostra memòria emocional; empremtes que ens defineixen com a persones. Les decisions que prenen, allò que fem a la vida, està influït per aquestes “sensacions viscudes” i molt cops el seu pes passa per davant de la raó, per davant del pensaments.
Vivim en una societat que tendeix a centrar-se en els pensaments, en la raó, menyspreant els sentiments. (Us sona allò del “penso, doncs existeixo?”). Un món que premia l’acumulació de saber, el coneixement, la ment, els esforços intel·lectuals, al temps que converteix el cos en quelcom superflu, secundari, poc important. No us sembla una separació artificiosa?
No estem acostumats a escoltar el nostre cos, les nostres sensacions, els nostres sentiments, … i això ens converteix en “analfabets emocionals”, controlats per les nostres emocions, pels nostres rampells.
Nedar en el mar de les emocions, ser capaç de viure allò que sentim, de posar la nostra atenció en els nostres sentiments, requereix un aprenentatge personal (malauradament històricament molt descuidat). Assolir aquesta saviesa passa per saben crear en el nostre interior l’espai necessari per moure’ns amb objectivitat, autenticitat i bona perspectiva entre els nostres sentiments, moure’ns sense que les circumstancies ens fereixin, prenent la perspectiva adequada. És doncs, tenir consciencia de ser i sobretot, viure la vida en primera persona. Les emocions s’han de tastar, degustar!
Ser “intel·ligent emocionalment” és quelcom subjectiu i enriquidor; el resultat d’un treball de creixement personal on una separació entre allò que passa al nostre cap (psique) i al nostre cos (some) no té cap sentit; on compten més les nostres competències personals que el nostre resum acadèmic i/o professional.
Atreveix-te a fer un salt: com et sents avui?

Recordant les 5 “eSSes”

L’altre dia demanava una informació concreta de fets succeïts entre el 2001 i el 2007 a una companya de feina. “No tinc res d’aquest període” – em va dir – “ho he tirat o esborrat tot seguint les instruccions de les 5S” . Em vaig quedar de pedra … Crec recordar que les 5S deien que “hi ha un lloc per a cada cosa i cada cosa ha d’estar al seu lloc” – li vaig comentar. Tot i així, em va sorprendre que, l’aplicació d’una filosofia aliena pogués interpretar-se amb tanta rotunditat. Aquest post repassa les 5 “eSSes” i mira de refrescar el seu missatge.

En japonès, existeixen cinc paraules que comencen per “S” i que resumeixen les accions a realitzar per millorar la teva àrea de treball. Són SEIRI, SEITO, SEISO, SEIKETSU i SHITSUKE i signifiquen “ser metodològic en l’arranjament del teu espai de treball” (Seiri), “ser ordenat” (Seiton), “ser net” (Seiso), “tenir-ho tot en perfecte estat per fer-ho servir” (Seiketsu) i “tenir disciplina” (Shitsuke). Aquests principis es van definir per ser aplicat a tallers, plantes de producció, magatzems i oficines, però són perfectament aplicables a casa nostra i, en general a tots els àmbits de treball que ens plantegem.

SEIRI et recomana classificar les eines de l’espai de treball considerant (1) allò que fem servir sovint; mirant de tenir-ho a mà (2) allò que no fem servir però podem necessitar; guardar-ho accessible per quan calgui i (3) allò que no fem servir i no necessitem, per arxivar-ho o tirar-ho.

SEITON ens recorda la importància de l’ordre en el nostre espai de treball. Tenir un espai per cada cosa i mirar de deixar cada cosa al seu lloc ens estalvia temps i feina, accidents, etc.

SEISO ens anima a mantenir l’espai net i ens recorda que es més fàcil mantenir la neteja que netejar.

SEITKETSU diu que la nostra salut – física i mental – depen del llocs que freqüentem, i a la feina , hi passem moltes estones.

SHITSUKE ens proposa la autodisciplina i ens anima a desenvolupar l’hàbit d’aquests mètodes en la nostre vida, no sols a la feina.

Així doncs, no cal desfer-se de tot , sinó classificar-ho i ordenar-ho de manera que l’espai quedi net per nous reptes i oportunitats. Per cert, tot això també és aplicable al nostre cervell.

Cicatritzant errors

Ho confesso: sóc una persona perfeccionista. Ho he estat tota la vida i em sembla que és una característica que hereten els nostres fills, perquè la meva filla també ho és. Tenir algú que estimes imitant i patint les conseqüències de comportaments iguals als teus, t’obliga a fer un pas enrere (per agafar perspectiva) i a plantejar-te les coses de zero. És llavors quan comences a pensar que, allò que havies considerat una “qualitat teva”, una “part de tu” amb la que t’havies acostumat a viure, potser no és tan tolerable i potser ha arribar el moment de començar a gestionar-ho.

Reflexionant sobre el tema del perfeccionisme, he conclòs que no és bo ni dolent; tot es qüestió de valorar quines són les situacions on val la pena invertir i deixar estar aquelles on no té cap sentit el rati “esforç-guany retornat”. En curt, aplicar una mica de plantejament estratègic en la selecció d’on aplicar la meva energia.

Apresa la lliçó en pell pròpia, ara sols queda la tasca – tranquil·la i relaxada – de transmetre aquest coneixement a la meva filla. Com haureu esbrinat, la meva filla i la seva evolució com a persona és quelcom on paga la pena posar-hi tota el meu perfeccionisme. I més en tingués!

Potser no encerto a la primera la manera d’anar transmetent-li la passió per la vida, fluint tal com raja però també és cert que, el anys m’han ensenyat a cicatritzar millor i més rapit els meus errors. Així que si quelcom no funciona, ho provo per un altre via i, així, poc a poc, anem fent.

Midnight Margaritas! (o Ganes de Ballar ... )

Hi ha moments en la vida en que no pots deixar de somriure; en aquests instants et sents bé; viva, renovada, feliç, ...

Hi ha moments que tenen música pròpia, llum pròpia, records propis, escenes pròpies, ...

Avui m'acompanya l'esperit de "Midnight Margaritas!" (Escena genial de la pel·lícula Practical Magic. El tema es diu "Coconut" i és del Harry Nilsson. )

Volia compartir-ho amb vosaltres.

Cap ressò del Congrés SheLeader 2.0 … Trist!

Ha passat una setmana i res, no he llegit cap referència a premsa, ni vist cap menció a TV del Congrés SheLeader 2.0
El tancament de les inscripcions per excés de peticions i especialment els auditoris plens mostren l’èxit de la convocatòria. Malauradament la escassa (o nul·la) promoció de l’event als mitjans de comunicació és un exemple més del poc ressò dels temes de “gènere i món professional” en aquest país.
Una de les conclusions del tancament del congrés ha estat la necessitat de donar recolzament a les dones directives i professionals, amb menció especial dels sectors més tècnic – com ara les enginyeries – on les dones van dramàticament per darrera respecte als percentatges d’altres especialitats.
A dia d’avui és ja una creença compartida que els països i les comunitats es construeixen entre tots – homes i dones; és un fet que la nostra legislació en temes d’igualtat és referent (admirada i imitada) a Europa; compartim el sentiment de representar les dones privilegiades del món (a diferencia d’altres llocs, al món occidental no és un risc néixer dona!)
Com a societat hem avançat molt però encara no hem avançat prou.
Mai no havia hagut dones tan ben preparades (el 60% de les llicenciades són dones) i de moment, no s’està traslladant en una major representació de dones en els teixits empresarials, especialment en els nivell directius (on no arribem al 7%).
La intel·ligència, el talent, la innovació, l’energia, l’emprenedoria estan dividides al 50% entre homes i dones; avui dia, la paritat ja no és una qüestió de justícia sinó de sentit comú i de pragmatisme. Una societat no es pot permetre menysprear el 50% del seu potencial!
Algú em comentava que les accions públiques d’igualtat sovint provoquen situacions artificialitats, inclòs d’injustícia vers els homes. Això és degut a que, històricament, les dones no tenim necessitat (ni voluntat) de notorietat pública. Les oportunitats doncs s’han de forçar amb polítiques de quotes per crear l’hàbit, per normalitzar la presència de dones a la vida pública. Aquestes actuacions busquen construir un referent que, tot i ser artificial, vol promoure el canvi de mentalitat (especialment en les següents generacions ). Les formules aplicades s’ha provat útil en països que ens porten 30 anys d’avantatge en temes de gènere com Islàndia, Finlàndia o Suècia.
Des de la comissió de dones del COEINF voldria aportar el nostre granet de sorra o “el nostre grapat de bits” en la direcció de potenciar el talent de tots. El congrés SheLeader ha estat una oportunitat compartir i declarar que les dones volem i podem fer més. Ponents com la Noelia Fernández (Directora de editorial & programming a Yahoo) o la Shaherose Charania (Fundadora de Women 2.0 a Sillicon Valley) ens han representat les enginyeries amb la seva força i empenta, animant-nos a continuar creixent. Tot i que ningú fora del congrés ho hagi pogut fer, per a mi ha estat un autèntic plaer escoltar-vos!

SheLeader 2.0: Talent, ganes de canvi i molt entusiasme

El dijous 10 de Juny i el divendres 11 de Juny ha tingut lloc al WTC de Barcelona el 1er Congrés Internacional de Dones Directives i Professionals (She Leader 2.0). Auditoris plens, sales, cafès i passadissos ocupats per dones (i alguns homes) compartint experiències i somnis, fent networking, retrobant velles amistats, … la iniciativa ha estat un èxit d’assistència; ara queda la feina de saber canalitzar les moltes propostes, idees i energies de manera que serveixin de base per a construir els canvis que tantes desitgem, esperem i ens mereixem.

Hem avançat però no hem avançat prou. Mai no havia hagut dones tan ben preparades i això, de moment, no s’està traslladant en major representació de dones en els teixits empresarials, especialment en els nivell directius (on no arribem al 7%).
Con deia la Cristina Gallard, estem en un moment en que necessitem inspiració; jo afegiria que necessitem entusiasme i ganes de canviar les coses; el congrés ha estat una oportunitat compartir i declarar que les dones volem i podem fer molt més. Ha estat un autèntic plaer haver pogut escoltar ponents com la Michelle Barchelet (ex-presidenta de Xile); la Cristina Gallard (Portaveu del Govern per la presidència española a la UE); la Nouzha Skalli (Ministra de Família del Marroc) que ens va captivar comunicant des del poder, l’experiència i la valentia; la Noelia Fernández (Directora de editorial & programming a Yahoo); la Marina Subirats (Catedràtica de Sociologia de la UAB) amb un discurs el·legant i envejable o la Shaherose Charania (Fundadora de Women 2.0 a Sillicon Valley) i tantes altres que ha compartit la seva força i empenta, animant-nos a les demés a continuar creixent.

Gracies a totes per participar!