Èxit d’un Projecte IT – Com es fa?

En els darrers setze anys he participat en vint projectes de l’ERP SAP R/3 (dels quals 14 corresponen a projectes d’implantació complerts, és a dir, des de la presa de requeriments – o encara abans, en la prevenda – fins a l’arrancada i posterior manteniment. Tot plegat una bona experiència.
Fent revisió d’aquesta trajectòria, volia definir què significa per a mi una arrancada d’èxit; el post recull les meves conclusions.
Primerament, dir que l’èxit el defineix el client, no el consultor. El consultor pot estar més o menys orgullós de la feina feta, però no és la seva avaluació la important, sinó aquella que fa el client. D’altre banda, una feina arrancada a plaç i/o dins del pressupost però que deixa la empresa mal ferida (no s’aconsegueix facturar durant un mes, deixa paralitzat el negoci, etc.) no pot considerar-se èxit.
Així doncs, l’èxit d’un projecte IT requereix d’un client satisfet.
Arribada aquesta conclusió, què necessita un projecte IT per ser un èxit?
• Recolzament total de la Direcció de l’empresa. Res no es mou o decideix sense aquest compromís explícit per part dels patrocinadors del projecte. La seva participació ha de ser, a més activa i resolutiva.
• Bona Comunicació. Un projecte combina la revisió de processos de negoci complexes i de molts interlocutors (usuaris clau, consultors, mànagers, tècnics). S’ha de saber crear un ambient que faciliti la resolució de conflictes. Per exemple, ubicant tots els participants del projecte físicament propers.
• Sentit comú. La planificació del projecte i la metodologia són aspectes importants i necessaris d’un projecte però no deixen de ser una ajuda, una eina. No són regles o lleis inamovibles! El bé comú sempre ha de passar per davant d’aquestes definicions. Aspectes com identificar i avaluar els riscos o definir un pla de contingència (què farem si tot falla el dia de l’arrancada per garantir la continuació del negoci) són exemples d’un bon ús del sentit comú en un projecte IT.
• Cuidar les persones. Els participants i col·laboradors del projecte fan un esforç de tirar endavant una feina amb benefici futur (el projecte IT) i una realitat (el dia a dia). Aquesta dedicació especial s’ha de apreciar i valorar. Està provat que quan es valora la feina feta, les persones treballen millor. En les empreses d’IT, els consultors son el seu principal actiu; quin bon gestor cremaria els seus actius?
• Comptar amb un bon equip, involucrat amb el projecte. Equip amb formació, experiència i competències adequades. Han de compartir valors.

• Gestionar els canvis. És important saber explicar les raons i beneficis que porten a l’organització a implementar el projecte; s’ha de posar especial atenció en transmetre la importància dels canvis, assegurar-se que tothom els percep.
• Qualitat de les dades mestres. Paga la pena dedicar temps i esforç a netejar les dades mestres que es traspassen des del sistema origen. Aquesta inversió es retorna en menys errors d’operativa i facilitar la vida dels usuaris finals en el nou entorn.
• Validació dels processos implementats. L’empresa i especialment els usuaris involucrats han de provar les solucions proposades des de la consultora i han d’identificar el seu negoci en aquestes validacions.
• L’abast del projecte ha de ser realista i apropiat. El nou projecte és el moment ideal per implementar aquella idea o procés que feia temps que volíem engegar … però és realment necessari tenir-ho tot muntat i funcionant per l’arrancada? És convenient ser pràctics i centrar-se en el processos primordials per fer funcionar el negoci; quan el projecte estigui consolidat i l’empresa hagi assumit el canvi, ja hi haurà temps de posar en marxa novetats. La implantació d’un projecte IT tan ampli i complexe com un SAP és feina suficient per estressar el més valent, cal realment afegir-hi més variables de risc? (Nota. Una resposta positiva és plenament legítima, sempre i quan en siguem conscients. “Es que si no ho fem ara, no ho farem mai!”, doncs fem-ho.)
En conclusió, l’èxit d’un projecte IT depèn de que ambdues parts client i consultora quedin contents i recordin l'experiència d’haver treballat junts com enriquidora i positiva. Quan un client em torna a contactar per fer un projecte, sento una especial satisfacció personal perquè entenc que està valorant les nostres col·laboracions anteriors; tot un luxe.

Networking i Entusiasme

Aquesta setmana passada em vareu definir amb una sola paraula. Vareu dir que sóc competent, forta, vital, eficient, motivadora, resilient (m’encanta aquesta!), efervescent, demolidora, genial, capaç, alegre, eloqüent, poderosa (gràcies per l’honor) i entusiasta. Un regal d’adjectius que em donen forces a continuar lluitant en la mateixa línia. D’aquesta llista, hi ha un qualificatiu que em fa pensar força últimament: l’entusiasme. És bo tenir-ne tant? Viure les coses tan en primera persona que sovint fan mal?
Per sort ahir vaig conèixer la Rosaura Alastruey i s’han aclarit tots els meus dubte. La Rosaura és una de les persones que més saben de Networking al nostre país. L’any 2004 va tornar de Silicon Valley amb aquest concepte – llavors totalment desconegut per aquí – i es dedica a transmetre la importància de tenir cura de la nostra xarxa de contactes; es a dir, de fer un Networking ben fet. Des de la seva empresa ProyectosTic comparteix els seus coneixements i promou iniciatives per posar en contacte les persones, els professionals i les seves idees. Quan et trobes amb ella, t’enamora immediatament la seva passió, els seu entusiasme. Aquesta actitud torna totalment creïble tot el que diu i et trobes demanant-li més informació sobre ella i el seu projecte; desitjant arribar a casa per inscriure't a un dels seu seminaris (Porta22, Cibernaurium).
La Rosaura, com jo, també és entusiasta. Una bona part del seu èxit – sense treure mèrit a la seva dedicació i esforç – l’aconsegueix amb aquesta actitud vers la vida; El seu exemple em confirma en la idea que, ser entusiasta és tot un do, una qualitat a conservar i potenciar .... i més encara en períodes duríssims com l’actual, on fa tanta falta!

Ha estat un plaer, Rosaura.

Irena Sendler - L'àngel del Ghetto de Varsòvia

La Irena Sendler va morir el 12 de maig de 2008 als 98 anys. Era coneguda com “l’àngel del Ghetto de Varsòvia”.
Durant la Segona Guerra Mundial, la Irena va aconseguir un permís per treballar al Ghetto de Varsòvia com a especialista en clavegueram i canonades; però els seus plans anaven més enllà … La Irena treia nens del Ghetto amagant-los a la seva caixa d’eines i portava un sac d’arpillera on amagava nens més grans, tot carregat en la seva furgoneta. Per facilitar-se les coses i allunyar els soldats nazis, havia entrenat un gos – que l’acompanyava en les visites al Ghetto – per bordar i fer soroll; d’aquesta manera mantenia els soldats allunyats i els amagava qualsevol soroll que poguessin fer els nens. Ella sola va aconseguir salvar 2500 nens i nenes. Quan els nazis la van agafar, li van trencar les dues cames i els dos braços en una pallissa brutal.
La Irena mantenia un registre de tots els nens i nenes que va ajudar en un pot de vidre al jardí, sota un arbre. Acabada la guerra, va lluitar per localitzar els pares de cadascun dels nens per reunir les famílies. Gairebé tots havien mort a les càmeres de gas. Els nens als que va ajudar van aconseguir refer la seva vida en cases d’acollida i adoptats.
L’any 2007 la Irena Sendler va ser proposta pel premi Novell de la Pau però no va ser seleccionada. El premi va anar a Al Gore, per les diapositives del Calentament Global. L’any passat va guanyar el Sr. Obama. Ambdòs important però francament, no és el mateix.

01.02.2010 - Palíndrom i el meu aniversari ...

Aquest any el meu aniversari és especial ... Seria massa llarg explicar tots els fets que el fan diferent d'altres aniversaris. Sols volia compartir amb vosaltres que estic encantada de la vida i gaudint-la com mai.

Mil petons i gràcies

Trobant la meva essència de pi

Tiempo atrás, mi psicóloga, que trabaja con flores de Bach, me preparó un bouquet que contenía, entre otras cinco, esencia de pino. ¿Pino, para qué sirve? Le pregunté. Para las culpas, me dijo, no hay curación posible sin eliminar primero la culpa.
Todos nos sentimos (o deberíamos sentirnos) culpables en alguna ocasión. La culpa nos permite detectar cuando vamos contra nuestros principios, contra aquello que nos enseñaron nuestros padres, abuelos, maestros y referentes y que, nosotros mismos, con nuestras experiencias, vamos adaptando y elaborando; es decir, contra nuestro conjunto personal de reglas.
Asumiendo que es normal, incluso sano, que la voz persistente de la culpa crezca en nosotros al actuar contra estas convicciones; el tema es, ¿este set de normas es realmente personal?, ¿es verdaderamente propio?, ¿continúan siendo válidos estos principios con la protagonista que soy hoy?
Sociedad, religión y costumbre han llenado nuestra vida de estereotipos que hemos incorporado como valores incuestionables. En el caso de la mujeres, el arco-iris de patrones establecen que “tengo que lucir siempre perfecta”, “debo agradar a todos”, “he de llegar a todo como madre y como profesional”. Esta amalgama de creencias constituyen un paradigma tan esclavizante que, ya sea por sometimiento o por no poder llegar a todo, la aparición de la culpabilidad está garantizada.
Si además lo sazonamos con la idea de que “todo pecado conlleva su castigo”, nos investimos en jueces y verdugos de nuestra vida, negándonos cualquier perdón y encarcelando nuestras alegrías y expectativas en un limitador “tu no te lo mereces!” que sabotea cualquier oportunidad que se nos presenta.
Así nos encontramos dando vueltas, en eterna penitencia por redimir nuestros supuestos pecados, en el círculo perverso que forman el miedo a ser, la culpa por el encaje forzado y el consecuente auto-castigo.
Rodamos y rodamos sobre el mismo punto sin avanzar hasta rendirnos o caer agotadas. Unas pocas, solas, cansadas y frustradas, intuimos una salida que no alcanzamos a encontrar. Buscamos una ayuda, algo o alguien que nos acompañe. Tímidamente, al principio, empezamos a cuestionárnoslo todo. Iniciamos un proceso que, poco a poco, nos lleva a ser conscientes de los estereotipos que nos han estado hiriendo durante años, a formular nuevas creencias, a construir nuestra propia cultura. Recorremos un camino largo, del que resurgimos más fuerte. Renacemos con una sonrisa y respirando profundamente, bien autorizadas y sin más falsas culpas y castigos restrictivos: Poderosas.
De este modo, cada una va encontrando su propia esencia de pino, el motor donde obtener las fuerzas para crecer y reconstruirse. La motivación para convertirse en soldado, de una lucha que, hoy en día, se gana desde dentro.

RSS - Què és?

Segur que tots heu vist aquesta icona en les vostres navegacions per internet.
Per a què serveix?
Aquest és el meu petit objectiu d’avui; som-hi doncs!

Hi ha dues maneres d’estar actualitzar dels temes que us interessen. La manera tradicional i que fins ara fèiem servir tots, consisteix en anar visitant totes les pàgines web que coneixem i ens agraden (diaris, blogs d’amics, etc.). Això requereix molta disciplina i sobretot temps. Recentment ha sorgit una manera més eficient de fer aquesta feina: els “Readers” (també anomenats Agregadors o “Lectors de Fonts web”).
Els Readers son programes –normalment proporcionats gratuïtament pels vostres proveïdors de correu o navegadors – que us permeten recollir en un sol lloc els vostres webs favorits. Alguns dels readers son Google Reader, Bloglines, MyYahoo!, Netvibes, … però n’hi ha més (feedDemon, NetNewsWire, NewsFire, RSSOwl, etc.)
Que heu de fer per gaudir d’aquesta d’eina?

Primer obtenir una compta en un dels Readers i, a partir d’aquí, clicar en la Icona RSS per afegir una web al vostre lector de fonts web.
Us animo a provar-ho; no és complicat i us farà estalviar molt de temps.
Si encara teniu dubtes, us convido a revisar aquest video que ho explica de manera didàctic i fàcil. Es un ejemple de com fer un bon manual; només per això ja paga la pena mirar-lo!

Petons i no oblideu d'afegir el meu blog ;-)

La pèrdua del talent femení és un 0,5% del PIB Català

Feia dies que buscava aquest article de La Vanguardia que fa referencia a un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. Curiosament l'article és de tot just fa dos anys!

Hi ha una actualització de l'estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona de Juliol de 2009.