La situació actual
ens exigeix comportaments límit alhora que la por de veure alterada la fràgil
realitat professional ens paralitza. La combinació de lluita constant i d’inseguretat
creixent ja té conseqüències palpables en l’autoestima d’aquesta societat. Quatre
anys de crisi han produït una profunda ferida emocional que, malauradament, es
menysté.
Mentre molts s’esforcen
per sobreviure i continuar avançant, sorgeixen con xampinyons venedors de xarops
màgics que ho curen tot. Aquests personatges cada cop més habituals amb missatges
estereotipats com ara “ens cal ser innovadors”, “hem de recuperar l’esperit
creatiu” o “necessitem gent emprenedora”, haurien d’activar totes les alertes! Inevitablement,
el cervell, asfixiat i esgotat per tanta exigència de millora, es pregunta
desesperat què se suposa que ha de fer, i com; per on començar i especialment,
qui lidera aquest idíl·lic camí.
Aquests eslògans
acaben sonant buïts! Acabem desconnectant del discurs i fent la feina com
sempre l’hem feta – tot i sospitar que potser hi ha maneres més efectives de
funcionar que la boira no ens deixa veure…
Tots estem una mica
farts de tanta teoria i paraules de gurús que parlen del canvi però que no el
practiquen; tanta conferència, tant discurs maco i memoritzat, al final,
ratlla, cansa, avorreix… Sabem que ha arribat l’hora de passar a l’acció! I
també que l’acció és cosa nostra! Però actuar passa per concretar les consignes
que ens repeteixen amb tant convenciment; deixar a banda el llibre d’autoajuda ple
de consells d’aspecte fàcil i realització impossible i començar a definir el
pla d’acció per convertir les paraules en realitats!
Continuar venent
fum i il·lusions ja no té públic. Ara cal una mica de seriositat i de propostes
específiques on aplicar l’esforç de les persones. En definitiva: menys gurús i
més líders compromesos.
Entrades
